.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«ningú no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat del Senyor?
Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions: el cos que es descompon afeixuga l’ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l’esperit, capaç de meditar.
Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel?
Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Així s’han redreçat els camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre grat, i la saviesa els salva.

Sv 9,13-18

Salm Responsorial

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu estat sempre la nostra muralla.  

Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d’Adam.»
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit. R

Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se dia,
són com l’herba que s’espiga:
ha tret florida al matí,

al vespre es marceix i s’asseca. R

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents. R

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l’amabilitat del Senyor
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R

Sl 89,3-4.5-6.12-13.14.17 (R.: 1)

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon
Estimat:
Jo, Pau, ambaixador de Crist i pres per causa d’ell, recorro a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim, jo que l’he engendrat en la fe estant a la presó.
Ara te’l retorno com si t’enviés el fruit de les meves entranyes. Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó per causa de l’evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m’hauria agradat obligar-te a fer un favor com aquest, si tu no el feies de bon grat.
Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè ara el recobris per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però més encara ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor.
Per tant, si em comptes entre els qui tenim part en uns mateixos béns, rep-lo com em rebries a mi mateix.

Flm 9b-10.12-17

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.»
Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. ¿No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar.”
Si un rei vol anar a combatre amb un altre, ¿no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau.
Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té.»

Lc 14,25-33

"Estimar Crist per damunt dels pares, dels germans, de l’espòs/a, dels fills"

De vegades, en un arravatament podem fer promeses que després no sabem complir. Jesús avui ens demana que siguem molt més cauts i reflexius a l’hora de seguir-lo sabent que les seves exigències són molt grans. Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Jesús ens demana una entrega total, ens exigeix un amor únic que ha d’estar per damunt de tot altre amor. Qualsevol lligam familiar, per profund o íntim que sigui, s’ha de situar al dessota de l’amor i del seguiment de Crist. Però ni tan sols l’amor a nosaltres mateixos ha de ser primordial. Jesús és l’Absolut i el seu amor demana deixar-ho tot per ell. I n’hem de ser conscients: per això parla de la reflexió que fan tant el qui vol construir una torre com el qui vol fer la guerra: primer cal calcular les pròpies forces per a no llençar-se a una aventura condemnada al fracàs. Seguir Jesús serà difícil: Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu. Si no tenim present tot això, ens podem enganyar, pensant ser molt fidels al Senyor, quan Ell, a la pràctica, ocupa el segon o el tercer lloc. Això no és ser deixeble de Jesús. La primera lectura ens recorda també que no és fàcil saber el que Déu vol de nosaltres: Qui pot descobrir la voluntat de Déu? Sort que el mateix Senyor ens ho dona a conèixer: Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Ara sí és possible seguir el camí del Senyor: Els homes han après a conèixer què és del vostre grat. I Pau demana a Filèmon que torni a acollir un esclau seu que l’havia abandonat: Ara te’l retorno però no com un esclau sinó com un fill. Per això li demana: Rep-lo com em rebries a mi mateix, com un germà estimat. Des de la fe, des de l’amor a Jesucrist tot es transforma: l’esclau ara és un germà estimat, i agafar la nostra creu demostrarà que l’amor a Crist i als germans és l‘únic que ens importa realment.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES